SOMNIS
DE
DON BOSCO
Al principi no els donava gaire importància, però després es va adonar que el que en els seus somnis veia o escoltava es complia després amb meravellosa exactitud, i va començar a narrar-los als seus col·laboradors de més confiança. No havia pensat escriure’ls, però el Summe Pontífex Pius IX, en adonar-se del molt bé que aquests somnis podrien fer a la gent, li va ordenar terminantment que els escrigués.
Don Bosco deia: “He arribat a convèncer-me que a vegades la narració d’un somni d’aquests fa més bé als oients que un sermó”. I el 1886, dos anys abans de morir, en sentir que el seu gran amic el Pare Lemoyne li deia: “Molts dels seus somnis es poden anomenar ‘Revelacions de Déu’”, Don Bosco va exclamar: “Així és, són revelacions de Déu”.
El que més impressionava als que escoltaven Sant Joan Bosco narrar els somnis que havia tingut, era constatar poc temps després com es complia al peu de la lletra tot el que en el somni li havia estat avisat que succeiria.
Quan a mitjan segle XX va ser fundada la ciutat de Brasília, els constructors van quedar admirats en constatar que ells, sense haver-s’ho proposat, van fundar la ciutat en el lloc exacte on la va veure Don Bosco en somnis 70 anys abans. I el mateix va succeir a l’Argentina quan van trobar pous de petroli on ningú imaginava, però on els havia vist en somnis el nostre Sant.
No és cap estudi ni reflexions sobre els somnis de Don Bosco; és simplement una col·lecció dels seus somnis.
A continuació, cada mes us mostrarem un dels seus somnis, alguns coneguts i altres no tant. Intentarem que segueixin un ordre cronològic.
3. Somni de la Divina Pastora 1831
3. Somni de la Divina Pastora 1831
Vaig tenir un somni preciós: vaig veure acostar-se una gran Senyora que guiava un ramat nombrosíssim, i dirigint-se cap a mi i cridant-me pel meu nom, em va dir: – “Mira Juanito, tot aquest ramat t’ho entrego als teus cures.” Jo li vaig dir: – “I com m’ho faré per cuidar de tantes ovelles i de tants anyellets?” La Senyora em va respondre: – “No tinguis por, jo estaré amb tu”, i va desaparèixer.
Nota: Els primers anys d’estudi, els companys de Joan el veien preocupat i seriós.
– “Què et passa Bosco que estàs com molt preocupat?”, li va dir un amic anomenat Josep Turco.
– “Mira, és que desitjo estudiar i arribar a ser sacerdot, però no veig com aconseguir-ho perquè la meva mare és summament pobra i no tinc qui m’ajudi per entrar al seminari. Ni tan sols tinc diners per als llibres. No sé com arribaré al que més desitjo, que és ser sacerdot.”
Però un dia la família Turco va veure que el jove Bosco estava molt alegre, com qui ha rebut la notícia més bonica.
– “Què passa Juanito, que estàs tan content avui?” Li va preguntar el pare de la família Turco.
– “Ah, és que he rebut una notícia molt agradable. En un somni la Santíssima Verge em va prometre donar-me tota l’ajuda necessària perquè jo aconsegueixi ser sacerdot i educador.” I els va explicar el seu somni, tal com ho acabem de transcriure.
Des d’aleshores ningú va veure el jove Bosco preocupat. Tot i que la pobresa el colpejava, tot i que els menyspreus el ferien i a vegades semblava que li faltava tot (la pobresa el va acompanyar fins a la mort) mai ningú el va veure trist o preocupat. Ell recordava la frase de la Nostra Senyora en el seu segon somni: “Jo estaré al teu costat i t’ajudaré”. I es va complir al peu de la lletra.
Més de vuit-cents miracles va fer en vida Don Bosco en resar amb fe a Maria Auxiliadora, i amb la seva ajuda va dur a terme obres portentoses amb mitjans econòmics i humans que no representaven cap probabilitat d’èxit. Ell repetia sempre: “Si teniu fe en Maria Auxiliadora veureu el que són els miracles.”
