7. Sacerdot i sastre 1834 

Quan jo era jove vaig somiar que havia arribat a ser sacerdot i que, revestit amb els ornaments sacerdotals, treballava com a sastre. Però no em dedicava a cosir teles noves, sinó a apedaçar vestits ja trencats.

Amb aquest somni, el Cel li va indicar que la seva missió com a educador no seria només perfeccionar joves ja sants, sinó sobretot acollir nois problemàtics, plens de defectes i vicis, i convertir-los en bons cristians i honrats ciutadans.

Un dels seus alumnes més famosos, Sant Domènec Savio, li diria més tard: “Don Bosco, sigui vostè el sastre. Jo seré la tela. Faci amb la meva vida un bon vestit de santedat per al Nostre Senyor”. I així va ser.