Ordenació Diaconal – Carles Rubio García – 25 de maig de 2024

Estimats germans, sóc en Carles Rubio i tinc cinquanta-cinc anys. Tota la meva vida professional l’he dedicat al món de l’educació, tant a l’escola com a la universitat. Estic feliçment casat amb l’Ana Arbona des de fa gairebé trenta anys i som pares de tres joves fantàstics: en Pau, en David i en Jordi. Tant l’Ana com jo estem molt estretament vinculats a la família salesiana des de la infantesa.

Vull compartir amb tots vosaltres que, si Déu vol, el proper dissabte 25 de maig el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, em conferirà l’ordre del Diaconat Permanent. Us preguntareu com va començar aquest procés i què em va motivar a iniciar aquest camí cap al diaconat.

Us ho explico. Ja fa molts anys que, l’Ana i jo, som membres de l’Associació de Salesians Cooperadors. En aquests anys la meva activitat pastoral i professional sempre ha estat íntimament vinculada al meu compromís apostòlic amb la pastoral juvenil. El camí fet m’ha permès anar creixent com a cristià, orientant el meu projecte de vida com a resposta a la crida que Déu em fa, ara i en tot moment. A finals de la meva llarga etapa professional com a director de l’escola d’enginyers dels salesians, l’EUSS, un bon amic i sacerdot em va parlar de la vocació al diaconat permanent. Ben cert que va ser tota una revelació. A mesura que més sabia d’aquesta vocació, més m’atreia poder servir a l’Església a través d’aquest ministeri ordenat.

A poc a poc, vaig sentir que el Senyor em demanava un compromís més. Per aquest motiu, vaig iniciar els estudis del grau en ciències religioses a l’ISCR-DB a Martí-Codolar i, poc temps després, la divina providència va afavorir que l’Ana i jo tinguéssim una trobada personal amb el estimat, i ja traspassat, Bisbe Toni Vadell. A partir d’aquell moment la crida es va fer molt més forta i clara i vaig iniciar el camí com a aspirant al Diaconat Permanent participant del primer encontre el 14 de setembre de 2019.

El camí de preparació específica per al Diaconat m’ha permès gaudir de tres grans tresors. Per una banda, els estudis del grau en ciències religioses que m’han permès adquirir una visió orgànica del Misteri cristià, agrupada al voltant dels cinc nuclis que componen l’estructura d’aquest grau universitari: una base humanístico-filosòfica, el Misteri de Crist, el misteri de l’Església, el misteri de la persona i l’acció pastoral. Per altra banda, aquest període de preparació m’ha fet viure una experiència de comunitat eclesial amb unes persones fantàstiques: els aspirants i els candidats dels bisbats de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu i les seves esposes. Junts hem pogut gaudir de les propostes formatives en matèria pastoral, eclesial i humana que demana aquest ministeri. Finalment, l’orientació dels membres de la comissió per a la formació dels aspirants i candidats al Diaconat durant aquests cinc anys, que és el que ha durat aquest període.

En aquest procés, intensament viscut al costat de l’Ana, m’han acompanyat el director per a la formació, el meu diaca-tutor i el meu director espiritual que m’han ajudat en el camí d’arribar al fons del meu cor per veure què és allò que em mou i per alliberar-me dels humans desitjos i col·locar-hi a Déu. Ells m’han guiat a través del discerniment, la deliberació i l’elecció. Les nostres trobades han estat ocasions per a la revisió personal i per moure’m a aconseguir una major maduresa cristiana vivint equilibradament la vocació matrimonial i la diaconal, centrant la meva vida cristiana en Crist, per Crist i amb Crist.

Confio ser digne de la crida de Déu i deixar que l’esperit actuï en mi. Ell és qui pot fer de mi un servidor del poble de Déu a través de la paraula, la litúrgia i la caritat. Estic convençut que la força de l’Esperit rebuda a través de la imposició de les mans del Sr. Cardenal, serà també una gràcia atorgada a la meva família i al meu entorn.

Us animo a conèixer més i millor aquesta preciosa vocació. Per a tots aquells que us plantegeu iniciar aquest camí us aconsello que obriu el vostre cor a l’acció de Déu. I si teniu la immensa fortuna de gaudir de les mels del matrimoni, compartiu amb la vostra esposa i amb la vostra família el procés. Si ell us crida trobareu les forces i el temps per preparar-vos. I, sobretot, cuideu la pregària i la comunió eclesial. I recordeu que només empeltats en Crist podem donar fruit.