En la vida de Sant Joan Bosco (escrita en 19 volums anomenats Memòries Biogràfiques), es narren 170 somnis que va tenir. El primer d’aquests data de 1824/25, quan tenia nou o deu anys; l’últim és de finals de novembre de 1887, a setanta-dos anys, dos mesos abans de morir.

Al principi no els donava gaire importància, però després es va adonar que el que en els seus somnis veia o escoltava es complia després amb meravellosa exactitud, i va començar a narrar-los als seus col·laboradors de més confiança. No havia pensat escriure’ls, però el Summe Pontífex Pius IX, en adonar-se del molt bé que aquests somnis podrien fer a la gent, li va ordenar terminantment que els escrigués.

Don Bosco deia: “He arribat a convèncer-me que a vegades la narració d’un somni d’aquests fa més bé als oients que un sermó”. I el 1886, dos anys abans de morir, en sentir que el seu gran amic el Pare Lemoyne li deia: “Molts dels seus somnis es poden anomenar ‘Revelacions de Déu’”, Don Bosco va exclamar: “Així és, són revelacions de Déu”.

El que més impressionava als que escoltaven Sant Joan Bosco narrar els somnis que havia tingut, era constatar poc temps després com es complia al peu de la lletra tot el que en el somni li havia estat avisat que succeiria.

Quan a mitjan segle XX va ser fundada la ciutat de Brasília, els constructors van quedar admirats en constatar que ells, sense haver-s’ho proposat, van fundar la ciutat en el lloc exacte on la va veure Don Bosco en somnis 70 anys abans. I el mateix va succeir a l’Argentina quan van trobar pous de petroli on ningú imaginava, però on els havia vist en somnis el nostre Sant.

No és cap estudi ni reflexions sobre els somnis de Don Bosco; és simplement una col·lecció dels seus somnis.