Diumenge
1 Decembre
Estigueu sempre desperts
En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:
“Hi haurà signes en el sol, la lluna i les estrelles, i a la terra, angoixa entre les nacions, esverades pel bramul del mar i les onades. Els homes quedaran sense alè per la por i l’angoixa davant del que es vindrà damunt el món, perquè els astres es trontollaran.
Llavors veuran el Fill de l’home venir en un núvol, amb gran poder i majestat. Quan comenci a passar això, alceu-vos, aixequeu el cap: s’acosta la vostra alliberació.
Tingueu cura que no se us emboti la ment amb el vici, la beguda i les preocupacions de la vida, i aquell dia no us caigui al damunt de sobte; perquè caurà com un parany sobre tots els habitants de la terra. Estigueu sempre desperts, pregant per obtenir la força d’escapar de tot el que està per venir i de mantenir-vos drets davant el Fill de l’home”.
Lluc 21, 25-28.34-36
Comentari
L’evangeli d’avui es troba al final del capítol 21 de Lluc. Jesús utilitza el llenguatge «apocalíptic», propi del seu temps, que pretén ser una «revelació» del que succeirà al final dels temps.
La primera part tracta dels signes còsmics que precediran la vinguda del Fill de l’home. Aquest llenguatge apocalíptic és semblant al que empraven els profetes per anunciar el judici de Déu. Es descriuen senyals que afecten tot l’univers: el firmament, la terra i el mar. Tot plegat serveix per «revelar» la grandesa i el poder del Fill de l’home que vindrà.
La reacció davant aquests esdeveniments és doble. D’una banda, «les nacions» (els pagans) senten por i queden desconcertades. En canvi, per als creients, aquests esdeveniments no són motiu de por ni d’angoixa, sinó un signe que s’acosta la plena alliberació. Per això, han de mantenir el cap ben alt, en una actitud joiosa i esperançadora.
La segona part del text és una conclusió adaptada a les necessitats ètiques i morals d’algunes de les primeres comunitats cristianes. Es convida els deixebles a estar vigilants i a viure sobriament, de manera coherent amb la fe. Aquest text és un intent de les primeres comunitats cristianes d’adaptar el missatge de Jesús a la seva vida diària, plantejant-se com viure mentre esperaven l’arribada del Senyor.
Avui comença l’Advent, i amb ell un nou any litúrgic. No ha de ser una simple repetició d’allò que ja coneixem. L’Advent és un temps de gràcia, per acollir Jesucrist que sempre ve a nosaltres com a Salvador. És un temps per assumir el compromís de transformar el món segons el desig de Déu i els valors de l’Evangeli.
L’Advent ens ofereix motius per esperar i raons profundes per seguir Jesús cada dia. Ha d’injectar-nos alegria i optimisme cristià en el nostre quefer ordinari. Els cristians som persones que esperem la nostra alliberació: «Quan es presentin els primers signes, alceu-vos i aixequeu el cap, perquè s’acosta la vostra alliberació».
L’inici de l’Advent és un bon moment per reflexionar sobre allò que ens anima a esperar. Aquesta esperança és el fil conductor de l’any 2025, declarat Any Sant Jubilar. En el document de convocatòria, el Papa Francesc ho expressa així: davant les dificultats que afecten el nostre món, la fe cristiana ens convida a un compromís seriós i sostingut en el temps per aixecar l’esperança caiguda i construir un món millor, on habiti la misericòrdia, la justícia i el dret.