5. La malaltia d’Antoni 1832

Tot i que el seu germanastre Antonio el va tractar molt malament i li va fer patir molt, tot i així, Joan resava per ell i li guardava una estima especial, tractant-lo amb molt de respecte.

Un dia els va explicar als seus companys de classe: – “Anit em vaig somiar que el meu germanastre Antonio estava amassant pa a casa de la Senyora Damerino i que li va arribar una febre tan alta que va haver de deixar el treball i anar-se a jeure”.

Els altres joves van exclamant: – “Segurament així devia haver passat, perquè els somnis de Bosco sempre es compleixen”.

Aquesta tarda va venir a visitar-lo el seu germà José i el primer que Joan li va preguntar va ser: – “Ja s’ha millorat Antonio?”. José, admirat, li va respondre: “I com sabies que s’havia posat malalt? Ahir a la tarda estava Antonio amassant pa a casa de la Senyora Damerino i li va venir una febre tan alta que va haver de deixar el treball i anar-se a jeure. Però gràcies a Déu, avui ja s’ha aixecat bastant repostat”.

Nota: Cal destacar que, tot i que en els primers anys Antonio va tractar molt cruelment a Joan Bosco, més tard van ser excel·lents amics i Joan va educar gratuïtament els fills d’Antonio quan aquest va morir sent encara molt jove.