2. Somni dels 15 anys 1830

“En aquell temps vaig tenir un altre somni en el qual se’m reprenia severament per haver posat la meva esperança en l’ajuda dels homes i no en la bondat del Pare Celestial.” (Paraules de Don Bosco en la seva autobiografia).

Nota: El jove Joan Bosco estava totalment trist perquè se li havia mort el gran amic que l’estava ajudant per poder estudiar, el Pare Calosso. I encara que el sacerdot abans de morir li va deixar les claus on tenia els seus diners, van venir els familiars del difunt i li van treure tot. El jove Bosco plorava contínuament el seu difunt benefactor. Despert pensava en ell. Adormit, tenia malsons somiant amb ell. I la seva tristesa augmentava en sentir les campanes del temple que durant nou dies tocaven a funeral, anunciant la mort del Summe Pontífex Pius VIII.

L’angoixa del jove Bosco va arribar a tal punt que la Mamà Margarida el va haver d’enviar per uns dies a casa dels avis perquè es distregués una mica.

I el bon Déu va intervenir amb el seu segon somni, cridant-li l’atenció sobre la massa importància que ell li estava donant a l’ajuda de la gent, ja que el que és important és confiar molt en l’ajuda del Nostre Senyor, que mai fallarà.

D’ara endavant, Sant Joan Bosco recordarà sempre la frase del profeta: “Desgraciat aquell que posa la seva confiança en ajudes humanes. Feliç aquell que posa tota la seva confiança en l’ajuda de Déu” (Jeremies 17,5), i encara que sembli que tots l’abandonen moltes vegades, Don Bosco seguirà endavant amb tota valentia recordant la promesa que Déu va repetir tres vegades a la Santa Bíblia: “Jo mai no t’abandonaré” (Hebreus 12).

San Pietro, on Don Bosco, de nen, va aprendre els primers rudiments de llatí del Capellà Don Calosso.